lunes, 5 de noviembre de 2012

LES CACERES DE TRESOR


Que son? Son activitats didàctiques en format digital que es caracteritzen per oferir al nen la possibilitat de jugar i aprendre amb les noves tecnologies.
De que tracten? Es tracten d'uns jocs interactius basats en un llistat de preguntes que els nens han de resoldre indagant en una serie d'enllaços proporcionats. Aquests enllaços els porten a diferents pàgines web on trobaran les respostes necessàries per respondre el llistat de preguntes. En molts casos, La cacera finalitza amb una proba final, “La gran pregunta”, la qual han de resoldre a partir dels coneixements adquirits cercant les respostes de les preguntes.
Que beneficis aporta al nen?
Aprèn de manera lúdica. Amb les caceres, els nens posen en pràctica els seus coneixements lectors, matemàtics, assoleixen nous conceptes, augmenten el vocabulari, ...
Li permet treballar al seu ritme.
Afavoreix el treball cooperatiu quan es proposa la investigació en grup.
Posa en pràctica les seves habilitats amb les TIC's.
Aprèn a cercar, seleccionar i valorar la informació que hi ha a internet.
I als docents?
Permet adaptar els continguts i objectius a les necessitats de cada nen.
Permeten treballar pràcticament tot el contingut especificat al currículum.
Hi ha un gran ventall a la red, però, el més interessants es que podem fer les nostres pròpies. Es molt fàcil. Amb l'ajuda de pàgines com http://www.aula21.net/cazas/ajuda.htm les podem crear de manera molt senzilla, però, si voleu un exemple de lo fàcil que és, al final d'aquesta entrada trobareu un enllaç amb la meva pròpia cacera i un tutorial on explic passa per passa com l'he fet.
Son un bon recurs per integrar les noves tecnologies a l'aula.
Permet estalviar molt de material (molt important donada la situació actual).


No obstant, m'agradaria expressar que entre totes les que he trobat a la red, de les que hi ha classificades dins E. I., no he trobat moltes que realment cregui pensades per aquesta etapa, sino més be, per etapes posteriors. Massa text. 

TIC's, CENTRE DE COMUNICACIÓ


Per exposar la meva opinió en vers el que per mi suposen les noves tecnologies en la comunicació família – escola, m'agradaria compartir la experiència que el curs passat, la meva companya Natalia Vinent i jo, vam experimentar a l'escola on fèiem pràctiques.
Durant aquest període de pràctiques, vam desenvolupar un projecte de millora que consistia en la posada en marxa del blog de l'escola, ja que quan ens van comunicar on faríem les pràctiques, tot d'una vam recorre a la red per cercar el blog de l'escola i obtenir informació sobre el projecte de centre, la relació família escola, l'equip directiu, ..., però, ens vam sorprendre molt quan vam descobrir que no tenien, llavors, vam decidir que aquest seria un bon projecte de millora per oferir al centre.
Quan els hi vam proposar, vam obrir un petit debat per que tot l'equip de l'escola esposes la seva opinió, acords i desacords en vers la creació del blog, i entre tots els punts que van sortir, el que definitivament va impulsar la posada en marxa del blog va ser un al qual tots els membres estaven d'acord. “El blog de l'escola afavorirà les relacions família – escola”. Després de debatre molt sobre les avantatges i inconvenients, vam arribar a la conclusió de que, tot i tenint en compte la feina que suposaria tot aquest proces, l'escola no es podia quedar endarrerida en un aspecte tant important com es la incorporació de les TIC's en la vida diària del centre i per sobre de tot, desaprofitar l'oportunitat que aquest mitjans de comunicació els oferien per fer arribar a les famílies la vida dins l'escola.
Extret del Projecte de millora: EL BLOG DE L'ESCOLA Natàlia Vinent i Carolina García, dins l'apartat de justificació i context.
Al article “Les noves tecnologies de la comunicació i l'educació en el mon global” (ROTGER J.M. i GARCÍA, C., 2004, 7-9. Guix núm. 304.), parlen de la importància que l’escola s’adapti als canvis dels sistemes culturals, polítics, econòmics i personals que esdevenen al seu context; un d’aquests grans canvis es troba en la incorporació de les noves tecnologies dins l’entorn familiar. Nosaltres considerem necessari i important aprofitar aquests canvis i la seva presència a les cases, per apropar encara més les famílies i les escoles a través de les noves tecnologies; i dins aquestes, els blogs representen una eina de fàcil ús i accés, que suposa un pont entre les famílies i l’escola des del que es pot informar, oferir recursos, mostrar el dia a dia de l’escola i en definitiva, donar a conèixer la feina que des del centre educatiu es fa amb i per els infants.
Per altre banda, tot i que la presència de les noves tecnologies a l'escola infantil no s'ha imposat tal com ho han fet als centres d'educació de etapes superiors, creiem que és necessari que les escoles d'infantil es beneficiïn de les avantatges que ofereixen les noves tecnologies al món educatiu.
Per altre banda, al ORDEN ECI/3960/2007 pel qual s'estableix el currículum d'E.I. trobem:
ANEXO II: ORIENTACIONES METODOLÓGICAS Y PARA LA EVALUACIÓN
La Educación Infantil, una tarea compartida.
[...] resulta especialmente necesario que el equipo docente busque la manera más adecuada a cada contexto de dar a conocer y compartir con las familias el modelo educativo. Para ello es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares. (2008. 222. ORDEN ECI/3960/2007, de 19 de diciembre, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la educación infantil. BOE núm. 5. MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA)
Amb aquesta orientació que ens arriba des de la normativa podem comprendre perfectament les noves tecnologies com una valuosa eina per afavorir les relacions família – escola, entenent aquestes no només com una finestra des de la qual les famílies poden contemplar que es fa a dintre, sinó més be com una porta oberta que les convida a participar activament de la vida escolar.
Finalment, m'agradaria concloure aquesta petita reflexió amb la importància d'involucrar a tota la comunitat educativa en processos de canvi com es el d'incorporar les noves tecnologies a les escoles. Tot i que pugui semblar utòpic, en moments com els que actualment estem vivint, les escoles, més que mai necessiten el recolzament de tota la societat per oferir una veritable educació de qualitat.
Com ja vaig expressar anteriorment (Sociedad de la información), sense l'ajuda d'un agent extern (cursos de formació, personal de suport, ...) moltes escoles es senten perdudes, desmotivades i rabassades davant aquests tipus de “feines afegides” sobre les que no tenen uns coneixements consolidats i que els resta molt de temps per totes les obligacions que han de cobrir. En aquests moments de crisi, on els recursos son menys que mínims, per molts docents, treure el temps per desenvolupar aquesta tasca suposa un gran esforç. Si tota la comunitat s'hi involucres, aquests tipus de projectes resultarien molt més enriquidors.

domingo, 28 de octubre de 2012

REFERENT A LES TIC, QUE TROBEM A LA NORMATIVA? ES SUFICIENT? REALMENT ES COMPLEIX?



Aquesta entrada està dedicada a l'anàlisi de la normativa que regula el currículum de l'educació infantil a nivell estatal i específic de les Illes Balears en vers les noves tecnologies.
A continuació es presenta un recull de tots aquests apartats on es menciona la importància d'integrar les noves tecnologies a l'educació. Tot seguit es contestaran les preguntes formulades on exposo la meva opinió en vers si crec que és suficient tot el que a aquests documents es mencione referent al tema i si considero que tot això que es diu a la normativa es du a terme als centres.

Document 1
BOE núm. 5 Sábado 5 enero 2008
I. Disposiciones generales
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA
222. ORDEN ECI/3960/2007, de 19 de diciembre, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la educación infantil.
Artículo 5. Áreas.
  1. En el segundo ciclo se iniciará el aprendizaje de la lectura y la escritura en función de las características y de la experiencia de cada niño, se propiciaran experiencias de iniciación temprana en habilidades numéricas básicas, en las tecnologías de la información y la comunicación y en la expresión plástica y musical.
ANEXO I
ÁREAS DE LA ETAPA DE EDUCACIÓN INFANTIL
Área 2. Conocimiento del entorno
La importancia de las tecnologías como parte de los elementos del entorno aconseja que niñas y niños identifiquen el papel que éstas tienen en sus vidas, interesándose por su conocimiento e iniciándose en su uso como medio de expresión, comunicación y conocimiento.
Área 3. Lenguajes: comunicación y representación
Las diferentes formas de comunicación y representación que se integran en esta área son: el lenguaje verbal, el lenguaje artístico, el lenguaje corporal, el lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación.
El lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación presentes en la vida infantil, requieren un tratamiento educativo que, a partir del uso apropiado y significativo, inicie a niñas y niños en la comprensión de los mensajes audiovisuales y su utilización ajustada y creativa.
Contenidos
Segundo ciclo.
Bloque 2. Lenguaje audiovisual y tecnologías de la información y la comunicación.
Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, periféricos, cámara o reproductores de sonido e imagen, como facilitadores de la comunicación.
Exploración del teclado y el ratón del ordenador y experimentación de su uso para realizar actividades apropiadas como escribir su nombre, rellenar calendarios, agendas, mensajes, carteles, dibujar, transformar imágenes o jugar.
Visionado de producciones audiovisuales como películas, videos o presentaciones de imágenes. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.
Distinción progresiva entre la realidad y representación audiovisual.
Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado, crítico y significativo de los medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación.
Utilización de producciones audiovisuales y de las tecnologías la información y la comunicación para el acercamiento a la lengua extranjera.
ANEXO II
ORIENTACIONES METODOLÓGICAS Y PARA LA EVALUACIÓN
[...] la introducción de una lengua extranjera en el segundo ciclo de la etapa debe hacerse en relación con el resto de contenidos, utilizando esta lengua para vehicular aprendizajes que resulten familiares a niños y niñas. Del mismo modo, las tecnologías deben utilizarse al servicio de aquellas unidades o proyectos en las que se organiza la docencia, para diversificar los aprendizajes, para expresarse y comunicarse utilizando los lenguajes actuales o para la aproximación a la lectura y la escritura con un sentido funcional y significativo vinculado a su vida cotidiana.
La organización de los espacios y del tiempo.
Para el segundo ciclo conviene disponer de áreas diferenciadas de actividad, como, por ejemplo los rincones, orientadas hacia la consecución de aprendizajes diversos relacionados con el juego simbólico, las construcciones, la expresión artística, las tecnologías, las habilidades matemáticas o el lenguaje. Ello estimulará la interacción infantil, facilitará la actividad mental, la planificación y la toma de decisiones de manera autónoma y permitirá atender a la diversidad.
La Educación Infantil, una tarea compartida.
[...] resulta especialmente necesario que el equipo docente busque la manera más adecuada a cada contexto de dar a conocer y compartir con las familias el modelo educativo. Para ello es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares.


Document 2

Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears
Els reptes del món canviant en què ens trobam fan que sigui necessari assentar els fonaments que permetran accedir a la informació als infants, estimulant-los a mantenir la inclinació per aprendre durant tota la vida. D’aquí la importància d’iniciar els infants també en el món de la lectura i de l’escriptura, en una llengua estrangera i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de fomentar les experiències d’iniciació primerenca en l’expressió artística, visual i musical i la iniciació, desenvolupament i adquisició d’habilitats lògiques i numèriques.
DECRET
Article 4. Objectius
L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:
f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió:
  • Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Article 8. Currículum
  1. Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de treballar de manera global la comprensió i l’expressió oral, la lectura, l’escriptura i les experiències d’iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en el llenguatge visual, corporal, artístic i musical, així com els hàbits i les conductes que faciliten el desenvolupament integral dels infants i la seva incorporació a l’escolaritat obligatòria.
ANNEX
ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN
Introducció
La importància de les tecnologies com elements de l’entorn i que al mateix temps ens ajuden a descobrir-lo i interpretar-lo fan aconsellable que els infants identifiquin el paper que juguen en les seves vides, interessant-se pel seu coneixement i iniciant-se en el seu ús.
ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Introducció
Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
En tots ells l’infant haurà d’acomodar els codis propis de cada llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús cada cop més personal i creatiu d’aquests llenguatges.
El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació estan molt presents en la vida infantil. Des de ben petits, els infants han de viure les produccions audiovisuals amb els adults i amb els seus companys.
Han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules, expliquen històries que han d’interpretar progressivament, i han d’utilitzar imatges, sons i paraules per a construir missatges.
A través de les narracions d’històries i del diàleg amb els adults l’infant aprendrà a diferenciar el món imaginari del real. En aquest àmbit adquireix rellevància l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació .
Objectius generals
  1. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.
Primer cicle
Continguts
Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
  • Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics senzills.
  • Aproximació i interès per la interpretació de relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats…).
Segon cicle
Continguts
Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
  • Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com a elements de comunicació (ordinador, càmera, reproductors de so i d’imatge).
  • Presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat i selectiu dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats, videojocs, CD Rom, jocs d’ordinador), distingint progressivament entre la realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica els seus continguts i la seva estètica.


Què ens diu la normativa de les TIC's?
Com podem comprovar, tant l'Ordre ECI, com al Currículum de les Illes Balears, la importància de les noves tecnologies no passa desapercebuda. Podem veure a diferents apartats com les noves tecnologies es contemplen com un mitja de comunicació més que ha de ser present a la vida dels infants, es comparat amb el llenguatge, la lectura i la escriptura com un recurs més que cal potenciar a la vida escolar, contemplant aquestes com elements més de l'entorn immediat.
Tenint en compte aquesta presència real, es proposa el tractament de les mateixes a partir d'un us apropiat i significatiu per tal d'iniciar al nen en la comprensió dels missatges que aquestes els aporten i alhora aprenguin a fer un us ajustat i creatiu que els proporcioni un recurs comunicatiu més
Un aspecte que considero de vital importància i del qual es parla en diferents punts es refereix a la importància de mostrar al nen a ser crític amb la informació que rep d'aquests mitjans, que aprengui a valorar els continguts que ens mostren, la seva qualitat estètica, que aprenguin a distingir ficció de realitat i sobre tot, que aprenguin que aquests mitjans son un element més a la nostra vida, que tenen importància, però que lo son tant mateix com d'altres i que s'ha de gaudir de tots. Els mitjans audiovisuals, en resultar tan atractius i còmodes per una generació que ha nascut envoltada de totes aquestes eines digitals, du el perill d'un us abusiu per part dels nens, per aquest motiu, al currículum ens remarquen la necessitat de ajudar al nen a prendre conciència d'un us moderat, crític i significatiu dels mitjans audiovisuals i les TIC.
Per tal d'aconseguir aquest objectiu ens proposen l'us de les tecnologies com un element més pel desenvolupament d'unitats i/o projectes organitzats pels docents, disposar d'un espai dedicat a aquests recursos, oferir al nen la possibilitat de gaudir de produccions audiovisuals amb la companyia de l'adult i/o la iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics senzills.
Per altre banda, m'agradat molt trobar un apartat al qual es proposen les tecnologies com una bona eina per apropar l'escola a les famílies, oferint aquestes noves possibilitats per que les famílies puguin intercanviar informació amb el centre o les altres famílies.
Finalment, tot i que no es tracte d'un punt especific dedicat a la temàtica tractada, m'agradaria finalitzar aquest comentari amb un punt que trobo fonamental si en parlem de l'integració de les noves tecnologies a l'àmbit escolar. Em refereixo al punt 2, Article 8. Currículum, del Decret 71/2008, el qual ens parle de la importància planificar i tractar les activitats educatives de manera global, per tal de facilitar als infants un desenvolupament integral i la seva incorporació al sistema educatiu.
Sempre he defensat un model d'escola en el qual no es diferencien àreas de treball, on l'autonomia, la comunicació, el coneixement de l'entorn es treballen de manera conjunta i de manera significativa per l'infant. Les noves tecnologies formen part de la vida dels infants d'una manera tan natural que no ens podem permetre que no ho siguin a les escoles.
Els ordinadors, les pissarres digitals, internet, ... ens permeten treballar múltiples capacitats alhora i adaptar els objectius i continguts a les necessitats individuals de cada infant, però, sense una veritable implicació dels docents, centres educatius i tota la comunitat educativa l'única integració que aconseguim de les TIC's a les escoles es la purament física i descontextualitzada, i amb aquesta darrera frase introdueixo la meva opinió referent a la següent pregunta que na Nuria, mestra de Mitjans i recursos tecnològics a l'EI a la UIB.

Referent a les TIC, penses que a les escoles es compleix el que diu la normativa?

Realment no tinc gaire informació per contestar aquesta pregunta, ja que el meu coneixement directe sobre com es tenen en compte les noves tecnologies a les escoletes es molt insignificant, només puc parlar de la meva experiència com a practicant el curs passat a una escoleta 0-3, d'algunes visites puntuals a altres centres per realitzar alguna activitat i del que he sentit parlar a algunes companyes que han fet pràctiques a altres escoletes o sobre el que fan els seus fills. No obstant, la sensació que tinc és que l'integració de les noves tecnologies a les escoles està suposant una feina molt enriquidora per alguns docents però, pel contrari, una tortura per alguns altres.
En la meva opinió, aquestes dues maneres diferents de acollir les TIC, en part, te molt a veure amb la ja coneguda bretxa digital i en part per la absència de suport que necessiten les escoles per adaptar-se a uns canvis que s'han produït massa ràpid. Per la meva experiència, tal com vaig poder comprovar l'any passat mentres feia les meves pràctiques, els centres necessiten una petita empenta per incorporar les noves tecnologies com un element més de treball, per trobar el veritable sentit d'aquestes potents eines que formen part de la nostra vida diària i no com una feina afegida que se'ls ha imposat i que han de tenir en compte per poder reflectir-lo a la memòria del centre.
A més, donada la situació actual, en molt centres ja fan prou feines per atendre les necessitats bàsiques dels seus alumnes, no obstant, tot i que ho considero una realitat de pes, en moltes ocasions la por a lo desconegut es la principal barrera que els centres han de superar per fer front a aquesta realitat que és la societat de l'informació.
Amb tot això el que vull dir es que, personalment, crec que, tot i que a moltes escoles ja disposen de pissarres digitals, internet i d'altres eines tecnològiques, encara queda molt camí per que la incorporació de les noves tecnologies, tal com es planteja a la normativa sigui una realitat al sistema educatiu actual. 

SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN. (M. AREA, 2002)


http://tecnologiaedu.us.es/cuestionario/bibliovir/tema1.pdf


A partir del siguiente artículo, M. Area nos presenta sus reflexiones a cerca de «algunos de los problemas y retos educativos más destacables con relación al nuevo contexto social, económico y cultural representado por la sociedad de la información 1».
IDEAS PRINCIPALES DEL ARTÍCULO
  • ¿Que es la sociedad de la información?
  • Pros y contras.
  • Principales problemas educativos.
  • Retos para la educación en la sociedad de la información
A modo de introducción, M. Area nos expone algunas ideas a cerca de porque la estrecha relación que a lo largo de los últimos 20 años se ha ido forjando entre la sociedad y las nuevas tecnologías ha influido recíprocamente en en el desarrollo de ambas.
A partir del análisis de J. Echevarría (1999), nos presenta cuatro puntos de vista desde los cuales analiza el papel que las nuevas tecnologías juegan en la configuración de la sociedad:
Desde un punto de vista mercantilista, donde el desarrollo de la sociedad de la información evolucionará en base a intereses puramente económicos, bajo la fachada de proporcionar de éste modo, mayor “felicidad” a los individuos.
Critico-político. Como medio que realiza un servicio a la sociedad, en pro de la libertad de expresión como derecho fundamental, y que por tanto las tecnologías digitales han de estar al abasto de todos.
Tecnocentrista. La sociedad se desarrolla en base al desarrollo tecnológico. “Solo en esta linea, la sociedad puede continuar avanzando y perfeccionarse”.
Apocalíptico. La sociedad “sierva de la tecnología” la cual terminará por “lapidar la cultura”.


PROS
CONTRAS
  • Ruptura de barreras espacio-temporales en lo referente a la comunicación.
  • Gran cantidad de información a nuestro abasto.
  • Mejor eficacia y calidad de los servicios.
  • Aparición constante de nuevas actividades productivas.
  • Visión más amplia de la realidad a nivel mundial.
  • Aumento de las desigualdades sociales a nivel económico y cultural. El desarrollo tecnológico nos afecta a todos, pero no todos tenemos las mismas oportunidades para acceder a ellas.
  • Sobredosis de información que no se sabe tratar adecuadamente.
  • Miedos infundados por una sensación de dependencia hacia la tecnología.
  • Destrucción de la cultura propia encaminada a una hegemonía de la cultura norteamericana.
  • Perdida de privacidad y mayor control sobre los individuos.


Principales problemas educativos.
Como bien dice el autor, el hecho de considerar fenómenos como el avance tecnológico, positivos o negativos, dependerá de la visión y perspectiva con que se valoren dichos procesos.
Lo que si que está claro es que cualquier proceso de cambio conlleva el reajuste y readaptación de la sociedad.
El problema lo encontramos cuando, como es el caso de la aparición de las tecnologías digitales, se produce de manera extremadamente acelerada. En estos casos, el período de adaptación se ve forzado a realizar unos reajustes precipitados sin tiempo adecuado para asentar y asimilar los cambios.
Ante ésta situación, surge la necesidad de alfabetizar tecnológicamente a un amplio sector de la población adulta, que debido a éste fenómeno de desarrollo acelerado de las NNTT se ha visto excluido de ésta nueva cultura digital, a diferencia de las nuevas generaciones que han nacido y crecido inmersos en el concepto de sociedad de la información.
Por otro lado, la avalancha informativa en la que repentinamente nos hemos visto inmersos nos hace plantearnos la necesidad de aprender a seleccionar ésta información de la manera más eficiente posible.
Finalmente, la necesidad de redireccionar la educación hacia los nuevos puestos de trabajo surgidos a raíz de éstos cambios tecnológicos. Como ya hemos dicho, éstos cambios se están produciendo a una velocidad difícil de asumir, y la red escolar no se encuentra preparada para asumir tales retos, ni a nivel formativo ni instrumental.
Ante ésta problemática, Area nos define una serie de retos encaminados a la reestructuración de la educación con el fin de adecuarla a ésta nueva era tecnológica en la que vivimos.
Retos para la educación en la sociedad de la información.
Dando por hecho la necesidad de poner en marcha programas y acciones formativas que permitan a la sociedad acceder al conocimiento y a las nuevas tecnologías, Area propone:
Integrar las nuevas tecnologías en el sistema escolar.(Instrumental y conceptualmente)
A través de inversiones económicas, la formación del profesorado, asesoramiento a los centros para la integración de la tecnología como medio educativo, abriendo los centros a disposición de la comunidad educativa con el fin de poner a disposición de ésta los recursos tecnológicos, desarrollo de las redes telemáticas como proyectos intercentros, ...
Restructurar los fines y métodos de enseñanza. Nuevos roles para docentes y alumnos.
Alumnos activos y protagonistas en el proceso de aprendizaje.
En éste apartado, Area nos habla del concepto de inteligencia distribuida, un concepto que se refiere a la capacidad que ha de desarrollar el niño en base a la información. Según éste concepto, lo interesante no es que el niño aprenda de memoria la informació, sino que aprenda a buscarla, seleccionarla y analizarla correctamente, desarrollando de éste modo su capacidad analítica y reflexiva.
De éste modo, el docente debe convertirse en el guía que ayuda al alumno a construir su propio conocimiento.
Teleformación
Cada vez es mayor el colectivo de la sociedad que muestra interés por ampliar sus conocimientos. Las nuevas tecnologías nos permiten cubrir las demandas formativas según las necesidades, sin límites de espacio y tiempo. El reto consiste en hacer de éste tipo de formación, una formación de calidad.
Integrar las nuevas tecnologías en los planes de formación ocupacional.
Desarrollar un plan de alfabetización tecnológica.
Integrar a ese gran sector de la población que se encuentra fuera del sistema educativo y que por tal motivo presenta más dificultades para desarrollar sus conocimientos en cuanto a las nuevas tecnologías.
OPINIÓN PERSONAL
Al igual que Area, estoy totalmente de acuerdo en que las nuevas tecnologías abren importantes puertas en el campo de la educación.
Las nuevas tecnologías ponen a nuestra disposición un importante abanico de herramientas que nos permiten desarrollar múltiples capacidades en los alumnos y respetar el ritmo individual de cada uno de ellos.
La educación no solo consiste en ofrecer conocimientos, sino proporcionar las herramientas adecuadas para que cada individuo sea capaz de construir su propio aprendizaje a partir de los conocimientos que ya posee. El nuevo reto de los maestros es guiar a los alumnos en la construcción de su propio aprendizaje, ayudarles a seleccionar la información adecuada y discriminar aquella que no resulta útil para la finalidad deseada, mostrarles todas y cada una de las formas de expresión posibles (textual, audiovisual, multimedia, …) y sobre todo a saber comunicarse y colaborar con los otros.
Al igual que el autor, estoy totalmente de acuerdo en que para hacer que todo ésto sea posible, es necesaria una alfabetización tecnológica de toda la comunidad educativa, aunque considero un tanto utópica la idea que se aporta a cerca de algunas ideas como la de abrir los centros a la sociedad para facilitar dicho proceso de formación. La realidad actual no se presta demasiado a éste tipo de ideas.